Al llarg de la història, “la violència
social, la guerra, la pobresa, la separació d’Estats i la formació d’altres
nous han provocat moviments massius de població entre països i continents
contra la voluntat dels seus protagonistes. Minories ètniques o individus
perseguits per causes racials, polítiques, religioses, o membres d’un bàndol
perdedor en una guerra. Són molts els pobles que s’han vist obligats a errar
algun cop de la seva història” (Otero, Luis; Alonso,
Abraham, 2015).
Hi ha hagut tres grans moviments de persones
durant els primers anys del segle XXI:
- De l’Est a l’Oest d’Europa
- De l'Amèrica Central i del Sud cap als Estats Units
- Els moviments interns dins de l'Àfrica.
- I, actualment, els massius moviments que es produeixen a l'Orient Mitjà.
La caiguda del comunisme i l'esfondrament de la Unió Soviètica, la necessitat dels països més rics de mà d'obra estrangera, l'eclosió de la indústria del tràfic de persones, entre altres, han transformat la immigració en el fenomen més important dels darrers anys.
No obstant això, "en aquest context, cada vegada resulta més
difícil delimitar la línia que separa els moviments de població “voluntaris”
dels “involuntaris”, de persones que fugen perquè les seves vides estan
amenaçades i/o que tracten d’escapar de la pobresa i de la injustícia social,
dels qui han estat desplaçats per la força i dels qui s’han exiliat per decisió
pròpia" (Magriñà, Lluís, 2006).